En aquest sentit, a ciutat (segons expressió mallorquina), el temps, certs llocs, l'ambient... configuren tots plegats, una barreja especial.
Uns dels indrets peculiars, per a un Campeller del País Valencià, com sóc, és el Passeig marítim de Ciutat que transite habitualment; millor dit, solament el tram comprés entre la Catedral (La Seu), El Palau de l'Almudaina i La Llotja (Sa Llotja) i que arriba fins al dic de l'oest (on atraquen els creuers més espectaculars).
I serà que m'atrau tant perquè al meu poble (El Campello) també tenim el petit Passeig Marítim del Carrerlamar (anomenat Barrio de pescadores, a fi de simplificar davant els turistes nacionals) i va des de la Punta del Riu, a La Penyeta i el Clot de L'Illot, fins a arribar al racó de la Platja de La Illeta (avui reconvertida en el Port Nàutic del Campello).
Així que el factor comú d'ambdós passejos, és la mar, dinàmica ella mateixa i sense cap dia de l'any igual un a l'altre. Puc afirmar per tant que he passat la major part de la meua vida mirant la mar. No se si aquesta inspiració acabarà desembocant en una faceta artística com és la possibilitat de o bé pintar un quadre bé a l'oli o bé a l'acrílic, o bé escriure... Qui ho sap ?
